COSMÈTICA DE L’ENEMIC

DEL 7 AL 29 DE JUNY (2019) 
Horari: Divendres i dissabte a les 19:00h.
Espectacle en català. Durada: 70 min. SALA PETITA

 

Autora: Amélie  Nothomb
Adaptació i traducció: Pablo Ley
Direcció: Francesc Amaro

Jerome Angust: Santi Margarit
Textor Textel: David Òbia

Ajudant de direcció: Alícia Muñoz Companyia: Kadiram Teatre

Sinopsi
Un home pretén distreure el retard del seu avió amb la lectura; però irromp la inoportuna veu d’un altre, que l’obliga a escoltar el relat d’una vida estranya, angoixant i, finalment, criminal. L’un és víctima d’una confessió que no vol escoltar. L’altre és víctima d’un sentiment de culpabilitat que es consola en la confessió i que busca la venjança. L’un descobreix els seus pecats en els pecats de l’altre. L’altre aconsegueix el seu particular consol traspassant la seva culpabilitat. Dues víctimes, dos enemics.


  Neus Mònico

Tota la història passa en el vestíbul d’un aeroport.

Dos protagonistes, Jérôme Angust i Textor Textel. Dos personatges magníficament interpretats pels actors Santi Margarit i David Òbia, que estan totalment entregats als seus papers en tot moment. Unes interpretacions que van “in crescendo” a mida que transcorre l’acció i que són des de un bon començament del tot creïbles.

Estem davant d’un text extraordinari, construït per un únic diàleg entre dos personatges. El vocabulari és molt precís i directe. Es tracta d’un joc a dues veus que s’oposen, s’encreuen i finalment es confonen.

L’obra és plena d’ironia i humor fosc, fins hi tot podríem dir que es tracta d’una obra que es mou dins del teatre de l’absurd. La mateixa autora el qualifica de “Thriller metafísic amb humor negre”.

La trama és trepidant i enginyosa. Tot i que en un principi no hi ha cap lògica aparent en el que estem veient, mica en mica entendrem el que en realitat està passant. Fins hi tot la relació que hi ha entre tots dos personatges, aparentment inconnexa, finalment resultarà que no ho és tant.

“Cosmètica de l’enemic” és un viatge al nostre interior més fosc, que ens parla de l’enemic que tots portem dins. Aquella part que, tot i estar amagada (maquillada), de vegades se’ns escapa, i ens pot arribar a destruir.

Moltes vegades el nostre subconscient es converteix en el nostre propi enemic i els remordiments no ens deixen viure.

Feu-me cas i aneu-hi.

Us deixo un petit fragment de l’obra per veure si us animeu. El text és una meravella.

“Jo crec en l’enemic perquè, cada dia i cada nit, me’l trobo pel camí. L’enemic és aquell que, de dins estant, destrueix tot el que val la pena. És aquell que et mostra la decrepitud continguda en cada realitat. És aquell que treu a la llum la teva baixesa i la dels teus amics. És aquell que, en un dia perfecte, segur que trobarà una magnífica raó perquè et torturis. És aquell que et farà avorrir de tu mateix. És aquell que, quan entrevegis el rostre celestial d’una desconeguda, et revelarà la mort continguda en tanta bellesa.”