És pitjor la por que el càstig.
Una comèdia més aviat fosca o… amb molta mala llet!
Una sàtira implacable i divertidíssima dels nostres dies que se’n riu absolutament de tothom.
Júlia Català i Verdaguer va néixer el 1914 i va sobreviure a dos marits, un fill, a la Marilyn Monroe, al Nino Bravo, al Chaplin i a nou Sant Pares.
Ens explica el seu pas per la vida des de l’altre cantó. Nosaltres li donarem permís per marxar.
L’esclat tragicòmic d’una dona farta de fer el que toca.
Dipòsit de la pena és la representació del dol d’una ruptura més enllà de menjar gelat de xocolata envoltada de kleenex mentre mires “El diario de Noa”.
El xoc, l’abstinència (emocional i física), la crisis identitària, la pèrdua i la pena, molta pena, són algunes de les coses que omplen aquest dipòsit. Un dipòsit que s’ha d’aprendre a buidar, per no ofegar-s’hi. Al cap i a fi, ningú no mor d’amor, oi?
El casalot és un exercici delirant sobre l’impossible: el terror en un escenari de teatre.
L’obra recorre la vida de la reportera més important de la SegonaRepública a Barcelona, Irene Polo.
Un concert que salta de les xarxes socials als escenaris.
Cunyades és una comèdia d’embolics que combina humor àgil amb situacions absurdament reconeixables.
