Dipòsit de la pena és la representació del dol d’una ruptura més enllà de menjar gelat de xocolata envoltada de kleenex mentre mires “El diario de Noa”.
El xoc, l’abstinència (emocional i física), la crisis identitària, la pèrdua i la pena, molta pena, són algunes de les coses que omplen aquest dipòsit. Un dipòsit que s’ha d’aprendre a buidar, per no ofegar-s’hi. Al cap i a fi, ningú no mor d’amor, oi?
