Anna

 Una nit de Sant Joan, l’Anna, una nena que viu tancada a les golfes d’una casa d’un poble de la costa, envoltada de records, rep la visita inesperada de la misteriosa Noia del mirall. De seguida es posen a jugar a un joc infantil, aparentment innocent: “Endevinem una cosa amagada?” Però a mesura que el joc avança, el sol que entra per la finestra es pon i els contorns de llums i ombres es tornen difusos, l’ambient canvia fins a crear una atmosfera angoixant on ja res no és el que sembla.

Anna: Per què has vingut? Què vols de mi?
Noia: De tu? Jo?
Anna: Sí
Noia: Per què?
Anna: Per què, què? No t’entenc. Com et dius? Jo sóc l’Anna.
Noia: Tu ets…
Anna: L’Anna, i tu?
Noia: L’Anna.

ANNA és el conte de dos personatges que es troben dins d’aquestes golfes. Entre jocs i balls, la Noia i l’Anna expliquen la seva història, els seus desitjos i les seves pors sense adonar-se que parlen del mateix, vist des de les seves pròpies percepcions. Aquest fet desemboca en un conflicte: la lluita per acceptar el que és real i el que no. Quina connexió tenen els personatges? Les dues aniran descobrint, alhora que l’espectador, qui és veritablement aquesta Noia i què necessita de l’Anna.

Noia: Tu. Qui ets tu?
Anna: L’Anna
Noia: N’estàs segura? Perquè fins i tot això que tu creus tan cegament no és sinó una gran mentida!