Tot semblava normal en el nostre poblet de mala mort fins que la gent va començar a cantar… Després van començar a ballar… I ara, una pandèmia musical està arrasant amb el poble sencer. Dependrà del Pol (un tio normal a qui no li agraden els musicals) i dels seus amics impedir aquesta apocalipsi musical i lluitar pel futur de la humanitat.

Les hormones marxen. Ella es queda a l'escenari.

El que comença com una conversa trivial sobre el temps, els animals de companyia o les petites rutines quotidianes pròpies de l'edat es transforma progressivament en una relació extraordinària on es parla de l'envelliment, la vulnerabilitat i el desig universal de sentir-nos acompanyats.

Convèncer un fill de sortir de l'habitació és difícil. Sobretot si fora s'acaba el món.