La cançó de sempre

Què ho fa que són aquelles cançons senzilles, sentides en el bressol les que més ens commouen? Què ho fa que sempre volem tornar a casa, fins i tot, quan el camí sembla que s’ha esborrat? Què hi ha de nosaltres en la Barcelona del segle XXI? Busquem les respostes en les cançons i els textos dels poetes i artistes “de sempre”, els de la nostra terra: des d’en Sagarra i en Russiñol fins a la Rodoreda i la Capmany. Un espectacle sobre el refugi de les cançons.

Amb les melodies d’en Serrat, “La Cançó de Sempre”ens fa resseguir tota la silueta urbana de la ciutat de Barcelona. Recorrerem les seves places, els seus carrerons i coneixerem la seva gent fins a arribar a casa nostra.

El sopar està a punt. Tothom ja és a dins. Descalceu-vos i entreu. A taula ja s’han assegut tots els companys: el noi del poble sec, la Feliu, un francès llunàtic, una corista del paral·lel i fins i tot un cap indi desterrat. Aquí acollim a tothom. Hem posat un ram de flors a la taula, que no només de pa viu l’home. Asseieu-vos, acomodeu-vos i que vagi de gust. Mengeu a poc a poc, que la digestió comença a les orelles!

Bon profit!