A partir dels contes “Nit i Boira” i “Paràlisi” de Mercè Rodoreda sentim la història de tres ombres que lluiten aferrissadament per existir.

A “Nit i Boira”, dos homes deportats a un camp de concentració dialoguen i es qüestionen si val la pena continuar vivint quan sents que ets només una ombra. L’instint de supervivència s’imposa, però fins a quin punt pot l’ésser humà suportar l’horror i continuar vivint?

I a “Paràlisi”, una dona escriu sobre el pensament d’una altra dona que té el peu paralitzat i creua Ginebra per anar a visitar al seu doctor, i amant. En aquest camí, recorda els anys viscuts a Barcelona, ressons d’una ciutat que enyora, i projecta il·lusions sobre la imminent trobada amb el doctor. Des de la solitud, reflexiona sobre el desig de ser estimada i busca, en les paraules, el refugi on deixar de sentir-se una ombra en una casa abandonada.

Una mirada sobre el rastre de la guerra i de l’exili en les persones, sobre les ombres del nostre passat més recent.