Por

Viena, principis S. XX. Després d’una de les trobades clandestines amb el seu amant, Irene, mare de dos fills i esposa d’un alt funcionari vienès, és increpada per una desconeguda que l’amenaça de fer públic el seu secret. Irene, conscient del perill que
correran el seu estatus social i la seva vida confortable, satisfarà com podrà les demandes incessants de la xantatgista. La por i l’asfixia acabaran fent esclatar la situació amb un final tan tràgic com brillant.
A partir de la novel.la “Por” d’Stefan Zweig, el director compartirà els temors en el procés creatiu d’aixecar-la escènicament: enfrontar-se al final de l’obra. A través de les converses aferrissades que tindrà amb el productor del muntatge escènic, el director entrarà en tensió i contradicció davant l’angoixa de comtancar l’obra, davant la por a l’abisme de com “matar-la”. Com l’acabarà? Com es posicionarà davant la novel.la que l’ha inspirat?