[:ca]TEATRE AMB MÚSICA | 75’ | DEL 12 DE NOVEMBRE AL 2 DE DESEMBRE | DIMECRES I DIJOUS A LES 19.00 H | SALA PETITA
SINOPSI
Amb el soliloqui més famós del drama espanyol de fons, el protagonista encarna a un actor-músic, un xaman, una dona i, el més aventurat de tot, s’encarna a sí mateix. Es a dir, a l’escenari, no sabem el que és veritat i el que és mentida. Segis, de manera fragmentada i sense un ordre aparent, dubta de la vida, la presència, la identitat, la nostra sort i la de les persones que ens van precedir. Podem triar el nostre destí o, pel contrari, ja està escrit a les estrelles? Amb aquestes preguntes, Segis Mundo fa un viatge que el transforma. Sostingut per la mirada del públic, transita pel teatre, la música, l’espai i el cos. Les lletres de les cançons i els textos es fonen en un contínuum. Els objectes prenen vida. L’espai es remou. El públic és interpel·lat. Es tracta d’un monòleg estructurat com seqüència-mosaic de fragments: cançons, sons, moviment, text, transformisme, ritual… que explora, amb rigor, maneres narratives no rígides on els límits es desdibuixen i les etiquetes no tenen gaire cabuda.
FITXA DE L’OBRA
SINOPSIS
Con el soliloquio más famoso del drama español de fondo, el protagonista encarna a un actor-músico, un chamán, una mujer y, lo más aventurado de todo, se encarna a sí mismo. Es decir, en el escenario, no sabemos lo que es verdad y lo que es mentira. Segis, de manera fragmentada y sin un orden aparente, duda de la vida, la presencia, la identidad, nuestra suerte y la de las personas que nos precedieron. Podemos elegir nuestro destino o, por el contrario, ya está escrito en las estrellas? Con estas preguntas, Segis Mundo hace un viaje que lo transforma. Sostenido por la mirada del público, transita por el teatro, la música, el espacio y el cuerpo. Las letras de las canciones y los textos se funden en un continuo. Los objetos toman vida. El espacio se remueve. El público es interpelado. Se trata de un monólogo estructurado como secuencia-mosaico de fragmentos: canciones, sonidos, movimiento, texto, transformismo, ritual… que explora, con rigor, maneras narrativas no rígidas donde los límites se desdibujan y las etiquetas no tienen mucho cabida.
FICHA DE LA OBRA
QUÈ EN DIUEN ELS MITJANS?
Recull de premsa
“La manera de seguir buscant una nova nit que sigui la millor quan sembla que totes les portes se’ns han tancat és el que marcarà el camí que cadascú d’ells tria a partir d’ara.” →
Info Sant Boi
“Renúncies, la mort, trencaments, desencant, records, sexe… són diferents aspectes que es trobaran els protagonistes, interpretats per Dolo Bertran, Diana Torné i Roger Cantos” →
Barcelona Cultura
“Descobriu aquesta comèdia teatral, divertida i empàtica, amb l’actriu i cantant Dolo Beltran al centre de la trama, interpretant a una vídua rica i amb fantasies sexuals sorprenents” →
Time Out
”La millor nit de la teva vida nos enseña los primeros pasos de una relación de juventud en contraste con otros tipos de relación adulta” →
El Rincón del Taradete
“Tres personajes que reflejan un puñado de situaciones que, en mayor o menor medida, hemos vivido casi todos por lo que nos sentimos directamente interpelados por lo que exponen” →
Eduardo de Vicente (El Periódico)
QUÈ EN DIUEN ELS MITJANS?
“La manera de seguir buscant una nova nit que sigui la millor quan sembla que totes les portes se’ns han tancat és el que marcarà el camí que cadascú d’ells tria a partir d’ara.” →
Info Sant Boi
“Renúncies, la mort, trencaments, desencant, records, sexe… són diferents aspectes que es trobaran els protagonistes, interpretats per Dolo Bertran, Diana Torné i Roger Cantos” →
Barcelona Cultura
“Descobriu aquesta comèdia teatral, divertida i empàtica, amb l’actriu i cantant Dolo Beltran al centre de la trama, interpretant a una vídua rica i amb fantasies sexuals sorprenents” →
Time Out
”La millor nit de la teva vida nos enseña los primeros pasos de una relación de juventud en contraste con otros tipos de relación adulta” →
El Rincón del Taradete
“Tres personajes que reflejan un puñado de situaciones que, en mayor o menor medida, hemos vivido casi todos por lo que nos sentimos directamente interpelados por lo que exponen” →