[:ca]EL TEATRE GAUDÍ EN ELS MITJANS[:][:es]EL TEATRE GAUDÍ EN LOS MEDIOS[:]

[:ca]La premsa diu...[:][:es]La prensa dice...[:]


Properament

MUSICAL | 65’ | EN CATALÀ | SALA GRAN | TOTS ELS PÚBLICS

DEL 23 DE DESEMBRE AL 15 DE GENER

SINOPSI

S’imaginen cantar òpera sense cantar operísticament? I a l’inrevés: el rock, el pop serien també acceptats amb la veu operística? Aquests i altres enigmes els intentaran resoldre els intèrprets de ‘Quasi Òpera’, el nou musical que porta la companyia ‘Il·luminati’, precedits de l’èxit del musical humorític de ‘Tenors’. Amb la mateixa filosofia de barrejar òpera i humor, ‘Quasi Òpera’ neix amb la voluntat de fer passar una bona estona i reflexionar sobre els límits i les convencions de l’art i el cant. Hi tindran cabuda peces operístiques, així com àries, música catalana i espanyola, etc. Sense micròfons, amplificadors o res que pugui desnaturalitzar la veu operística.

FITXA ARTÍSTICA

Idea original, dramatúrgia i direcció: Ezequiel Casamada i Miquel Cobos Col·laboració especial en la direcció: Anna Moliner Intèrprets – Cantants: Ezequiel Casamada, Miquel Cobos – Pianista: Daniel Garcia, Gregori Ferrer – Producció: Federació d’Ateneus de Catalunya i companyia Il·luminati

Quasi Òpera

Quasi Òpera


Entrades

TEATRE DE TEXT | 65’ | EN CATALÀ | SALA PETITA | TOTS ELS PÚBLICS 

DEL 9 A L’11 DE DESEMBRE

SINOPSI

Tres personatges separats generacionalment , des d’un estatus social diferent i amb vides ben separades, es troben davant el repte d’aixecar una obra de teatre: Cordèlia. Aquest fet es trenca, a les darreres eleccions, amb la formació del nou govern on la intolerància hi entra amb ganes de passar comptes als personatges que havien destacat amb anterioritat en la dinamització cultural, el compromís públic o la sexualitat.

FITXA ARTÍSTICA

Autor: Joan Gomila Direcció: Frederic Roda Intèrprets – Director de la companyia: Joan Gomila – Director de teatre: Ignasi Guasch – Actriu: Núria Fiol Il·luminació: Cesc Montané So: Gabriel Padilla Producció: La Fornal

Cordèlia

Cordèlia


Entrades

MUSICAL | 100’ | EN CASTELLÀ | SALA GRAN | TOTS ELS PÚBLICS

SINOPSI

OJOS VERDES és un viatge musical per la crònica d’Espanya a partir de la biografia de Miguel de Molina. Aquell que en el seu dia va donar a conèixer cançons tan memorables com La bién pagá, Ojos verdes, o El día que nací yo…, i que va haver de pagar un preu molt alt per exigir-se a sí mateix viure amb autenticitat. “Miguel de Molina, aquell que va marxar!”. La Piquer es va quedar amb les seves cançons, i nosaltres el vam oblidar.

OJOS VERDES vol recuperar la memòria d’aquella Espanya que Camus definia com el país “on els homes van aprendre que és possible tenir raó i, així i tot, patir la derrota; que la força pot vèncer a l’esperit, i que hi ha moments en que el coratge no té recompensa”.

OJOS VERDES és un viatge per la copla…, la fiesta gitana…, el cafetín árabe…, Lorca, el sentío…, el coraje…, el duende…, el quejío…, la guerra, la llibertat, la gana, els artistes, els exiliats, els rojos, els nacionals, la ràdio…

OJOS VERDES reivindica la cançó popular espanyola com una part de la nostra essència: és un tipus de música que injustament es relaciona amb el franquisme i que per tant tothom intenta esborrar de la memòria col·lectiva. No obstant, la copla neix a la República i connecta directament amb les nostres arrels més pures, més populars i més autèntiques.

OJOS VERDES és un crit contra la ignorància i el rebuig sistemàtic. Deia Diderot que “La ignorància està menys lluny de la veritat que el prejudici”. Precisament aquest és el gran tema d’Ojos Verdes: el prejudici. Els prejudicis. Aquests van ser sempre la base de la biografia personal i artística de Miguel de Molina, la seva història. Una història vigent, en tant que el món encara està impregnat d’absurds prejudicis cap a les llibertats individuals i col·lectives.

FITXA ARTÍSTICA

Intèrprets 

Marc Vilavella, Gracia Fernández, Albert Mora, Candela Díaz Sanz, Marc Sambola 

Direcció musical Marc Sambola Dramatúrgia i Direcció Marc Vilavella Veu en off: Quim Dalmau, Arnau Puig, Xavi Casan Coreografia: Candela Díaz Sanz Assessoria moviment: Teresa G. Valenzuela Escenografia i vestuari: Jordi Bulbena Cessió de vestuari: La Diminuta Vestuari original de Paco Alonso (1934-2014) Dagoll Dagom i Institut del Teatre Confecció de vestuari: Xarxa de dones cosidores de Barcelona Confecció de camises: Elisa Echegaray Il.luminació: Quim Algora Espai sonor: Ferran Peig Tècnica de titelles: Marta Asamar Estilisme: Núria Llunell Cartell: Ximena Chapero Fotografies: Clara Bes, Sonia Ochoa Ajudant de direcció: Gracia Fernández i Mara Fernández Producció: Mar Puig Premsa i comunicació: BARC Comunicació Una producció de: La Barni Teatre

Ojos verdes

Ojos verdes


Entrades

COMÈDIA | 75’ | EN CATALÀ | SALA GRAN | TOTS ELS PÚBLICS | +16 ANYS

SINOPSI

De Cervantes no se’n sabia i no se’n sap res. No sabem quin aspecte tenia. Desconeixem també com pensava i sentia, perquè no va escriure ni una sola línia en primera persona. Tampoc conservem cap document sobre la seva vida privada.

La vida de Cervantes és una fabulació mítica creada, de manera interessada, pels erudits a partir del rastreig en els arxius i la interpretació del que Cervantes va escriure com a ficció.

El joc teatral desmunta l’arrogància d’aquest personatge mític i inexistent anomenat Miguel de Cervantes Saavedra, i ens revela la quotidianitat d’un ésser humà, igual a qualsevol altre.

L’hem titulat: ‘Cervantes i el joc de l’oca’. Perquè aquest era el joc predilecte de Felip II i de la seva cort, i perquè va existir un particular joc de l’oca, anomenat ‘La filosofia cortesana’ en la publicació de la qual va participar Cervantes. Però sobretot, per a fer-li l’ullet al sentit de l’humor tan present en la seva obra.

Amb aquesta obra constatem que la postveritat és un fenomen que ve des de lluny, i de pas, rescatem dos ensenyaments del llegat de l’obra de Cervantes que creiem essencials per al segle XXI.

FITXA ARTÍSTICA

Repartiment

Ricard Borràs

Màrius Hernández

Aina Borràs

Ale Lacour

Autors: José Manuel Lucía Megías i Ricard Borràs Direcció: Ricard Borràs Vestuari: Juan Sanz Ballesteros i Carlos Pinilla Escenografia: Juan Sanz Ballesteros Disseny il·luminació: Raquel Rodríguez Ajudant de direcció: Liza Frediani Música original: Roger Borràs Disseny gràfic: Ricardo Sánchez Construcció gorguera: Nuria & Marta Castells Vídeo: Albert Miret Foto: May Zircus Producció executiva: Liza Fredaini Distribució: BOTARGA Amb la col·laboració de: Comunitat de Madrid

Cervantes i el joc de l’oca

Cervantes i el joc de l’oca


Entrades

COMÈDIA | 70’ | EN CATALÀ | SALA GRAN | TOTS ELS PÚBLICS

DEL 17 DE NOVEMBRE A L’11 DE DESEMBRE

SINOPSI

En Rubén és un professor universitari i en certa manera un fracassat en l’amor. Per això en Jaume i la seva dona Raquel li preparen un sopar que estarà plè de girs i embolics entre els personatges, amors creuats, infidelitats no confessades, i l’aparició de la Pilar, una dona que ho capgirarà tot. Un bon còctel d’acudits , de jocs de paraules, de situacions extremes que fan de l’obra un viver d’emocions i situacions divertides que de ben segur faran riure als espectadors.

FITXA ARTÍSTICA

Direcció: Albert González Rubén: Carles Prats Jaume: Pep Muñoz Raquel: Marta Tricuera Pilar: Diana Torné Escenografia, atrezzo i vestuari: Francesc Bonsfills So i llums: David Roa Fotografies: Berta Tiana Una coproducció d’ Estrena Morena & UiU promotors.

M’esperaràs

M’esperaràs


Entrades

MONÒLEG MUSICAL | 60’ | EN CATALÀ | SALA PETITA | TOTS ELS PÚBLICS | DIA 15 NO HI HA FUNCIÓ

SINOPSI

I si et dediques a fer allò que sempre havies volgut? I si per fer-ho has de deixar una feina estable? 

Mariona Forteza és cantant i periodista. Els seus espectacles tenen un tarannà especial, ja que combinen la música i les narracions, amb sensibilitat, lirisme i també una mica d’humor. 

A “Mariona no deixis la feina” ens conta la seva història: la d’una nena amb vocació musical a qui el context social acaba portant per altres camins. El monòleg va alternant diferents episodis d’una història que, a la fi, representa la peripècia de moltes altres: atrapades entre una vocació que ve de la infantesa i una realitat econòmica i social cada vegada més dura.

Al mateix temps, tracta de l’esforç de les noies marginades pels estàndards d’una feminitat amb la qual no se senten identificades. I de la lluita per ser elles mateixes.

Mariona Forteza alterna la narració, suau i suggestiva, amb temes musicals propis i atmosferes que sempre emocionen i fan pensar.

FITXA ARTÍSTICA

Narració i música: Mariona Forteza Il·luminació i direcció: Carlos Garrido Producció: Carlos Garrido Escènic Fotografia: Rif Spahni

Mariona, no deixis la feina

Mariona, no deixis la feina