[:ca]“La interpretació de Joan Gomila resulta solvent i ben travada. Cal destacar la bellesa del quasi-monòleg poètic amb una riquesa lèxica que recorden l’eixutesa de la terrenca de veus líriques com ara Blai Bonet o Damià Huguet”.[:es]“La interpretació de Joan Gomila resultat solvent i ben travada. Cal destacar la bellesa del quasi-monòleg poètic amb una riquesa lèxica que recorden l’eixutesa de la terrenca de veus líriques com ara Blai Bonet o Damià Huguet”.[:]
