L’Albert i la Joana ja porten uns anys de relació de parella i aquesta reclama amb urgència noves expectatives, L’Enric i la Carmen ja han superat aquest estadi i la seva relació sembla estar a prova de tot.

Tot segueix el seu curs, fins el dia que les coses comencen a torçar-se i les mentides afloren entre tots quatre. Però qui enganya qui? I a qui afecten aquestes mentides? La mentida per sí sola és un motiu d’infidelitat?

Les mentides… o la veritats es converteixen a la fi en un joc massa perillós.

Què ho fa que són aquelles cançons senzilles, sentides en el bressol les que més ens commouen? Què ho fa que sempre volem tornar a casa, fins i tot, quan el camí sembla que s’ha esborrat? Què hi ha de nosaltres en la Barcelona del segle XXI? Busquem les respostes en les cançons i els textos dels poetes i artistes “de sempre”, els de la nostra terra: des d’en Sagarra i en Russiñol fins a la Rodoreda i la Capmany. Un espectacle sobre el refugi de les cançons.

Amb les melodies d’en Serrat, “La Cançó de Sempre”ens fa resseguir tota la silueta urbana de la ciutat de Barcelona. Recorrerem les seves places, els seus carrerons i coneixerem la seva gent fins a arribar a casa nostra.

El sopar està a punt. Tothom ja és a dins. Descalceu-vos i entreu. A taula ja s’han assegut tots els companys: el noi del poble sec, la Feliu, un francès llunàtic, una corista del paral·lel i fins i tot un cap indi desterrat. Aquí acollim a tothom. Hem posat un ram de flors a la taula, que no només de pa viu l’home. Asseieu-vos, acomodeu-vos i que vagi de gust. Mengeu a poc a poc, que la digestió comença a les orelles!

Bon profit!

I si et dediques a fer allò que sempre havies volgut? I si per fer-ho has de deixar una feina estable? 

Mariona Forteza és cantant i periodista. Els seus espectacles tenen un tarannà especial, ja que combinen la música i les narracions, amb sensibilitat, lirisme i també una mica d’humor. 

A “Mariona no deixis la feina” ens conta la seva història: la d’una nena amb vocació musical a qui el context social acaba portant per altres camins. El monòleg va alternant diferents episodis d’una història que, a la fi, representa la peripècia de moltes altres: atrapades entre una vocació que ve de la infantesa i una realitat econòmica i social cada vegada més dura.

Al mateix temps, tracta de l’esforç de les noies marginades pels estàndards d’una feminitat amb la qual no se senten identificades. I de la lluita per ser elles mateixes.

Mariona Forteza alterna la narració, suau i suggestiva, amb temes musicals propis i atmosferes que sempre emocionen i fan pensar.

Una nit de Sant Joan, l’Anna, una nena que viu tancada a les golfes d’una casa d’un poble de la costa, rep la visita inesperada de la misteriosa Noia del mirall. De seguida es posen a jugar a un joc infantil, aparentment innocent.

Però a mesura que el joc avança, el sol que entra per la finestra es pon i els contorns de llums i ombres es tornen difusos, l’ambient canvia fins a crear una atmosfera angoixant on ja res no és el que sembla.

Entre jocs i balls, la Noia i l’Anna expliquen la seva història, els seus desitjos i les seves pors sense adonar-se que parlen del mateix, vist des de les seves pròpies percepcions. Aquest fet desemboca en un conflicte: la lluita per acceptar el que és real i el que no. Quina connexió tenen els personatges? Les dues aniran descobrint, alhora que l’espectador, qui és veritablement aquesta Noia i què necessita de l’Anna.

Un conte ballat que ens parla d’un personatge : l’aneguet lleig. És pelut i gris. No té res a veure amb els seus germans ni amb la resta d’amics d’aquella granja a la que li sembla que pertany.

Malgrat sentir-se que ningú l’estima i que no pertany enlloc, al final, gràcies al seu valor, paciència i esforç, lluita per trobar el seu camí en un món que d’entrada el rebutja i l’escarneix. Finalment, el nostre particular heroi aconsegueix convertir-se en allò que està destinat a ser: un gran i bonic cigne amb unes ales brillants platejades que amb el sol, es tornen multicolor! T’ho imagines?

L’obra presenta una reflexió sobre el valor i el respecte cap a tothom, sense importar la bellesa exterior, sinó la interior. Aquest Aneguet és multicolor i irradia llum i bondat per on passa.

Assange. El poder de la informació recull part del pensament cívic-polític de Julian Assange, el fundador i redactor en cap de WikiLeaks ens situa en el període d’aïllament i empresonament -gairebé 11 anys de tortura psicològica- que ha sofert el periodista Australià des de la seva arribada a l’Ambaixada de l’Equador a Londres, el juny de 2012 (fugint del possible risc d’extradició, que demanava i continua exigint els Estats Units) fins a arribar a la presó de màxima seguretat de Belmarsh, on es troba empresonat actualment sense cap càrrec en la seva contra.

D´altra banda “Assange. El poder de la información” es centra en diverses relacions humanes:
La relació d’amistat entre Julián Assange i un funcionari diplomàtic de l’Equador (Juan Carlos) que -des de la ficció- es converteix en una peça clau per a entendre els llargs anys que Assange va passar tancat en una petita habitació de l’ambaixada. I la història d’amor en temps de “guerra” que va néixer entre ell i Stella Moris, la seva advocada i actualment la seva dona (es van enamorar el 2015 i van concebre, en secret, dos fills, a l’Ambaixada de l’Equador).

Assange. El poder de la informació, pretén cercar respostes a preguntes com: qui és realment Julian Assange?; Els mitjans de comunicació exerceixen lliurement el dret d’informar a la ciutadania?; Vivim realment en un estat de dret? o què hi ha darrera d’aquesta neo-censura sobre la llibertat d’expressió?

Dos germans tenen la tradició de reunir-se una vegada a l’any per posar-se al dia de l’estat de les seves vides. Una tradició que les seves dones detesten i que fa anys que dura i que es manté gairebé per inèrcia. De moment, ningú s’ha atrevit a qüestionar-la.
El que havia de ser una nit trivial, es converteix en una trobada caòtica i explosiva. A partir d’aquest moment s’obre la caixa de Pandora dels secrets familiars: retrets, insults, difamacions, acusacions, desacords… La vetllada acabarà d’una manera que ningú podrà oblidar i que els marcarà per la resta de les seves vides.